Els laietans
INTRODUCCIÓ
En el segle V a.C., l’evolució de les poblacions de la primera edat del ferro va donar lloc a l’aparició de la primera cultura amb nom propi a Catalunya: els íbers, nom amb el qual els grecs denominaven a les poblacions que habitaven al litoral mediterrani de la Península Ibèrica.
En el desenvolupament de la cultura ibèrica hi va tenir un pes molt important la colonització fenícia. La relació comercial amb els fenícis va potenciar l’especialització de les societats prehistòriques, tant en la mineria com en l’agricultura, per tal d’obtenir un rendiment més elevat de la producció que permetés un excedent per a ser destinat al comerç.
L’impacte del comerç fenici es va notar en el desenvolupament definitiu de la metal.lúrgia del ferro en tot el litoral, i en un aspecte cultural com era l’adopció d’una mateixa forma d’escriptura, tot i que podia servir per expressar-se en diferents variants lingüístiques.
Els autors clàssics ens expliquen força detalladament la situació geogràfica dels laietans però no donen cap altre element que ens permeti conèixer millor el poble laietà: relacions amb els romans,
conflictes bèl·lics, cabdills militars, etc.
Tampoc no es coneix on era la seva capital, però prop d’importants nuclis ibèrics d’aquesta zona, sorgiren més tard pròsperes ciutats romanes com: Barcino, Baetulo i Iluro.
A Catalunya, els íbers van canviar aviat les seves relacions comercials amb la fundació de la colònia d’Emporion per part dels grecs.
La relació amb els grecs va resultar molt més forta en els pobles de la costa que no en els d’interior, fet que es va notar durant les guerres púniques, quan els primers es van posar al costat dels interessos grecs i romans, mentre els segons ho van fer al costat dels cartaginesos, hereus dels fenicis.
A finals del segle III a.C. els íbers van perdre la seva independència política en quedar sotmesos a Roma, però la seva cultura encara va poder continuar, encunyant les seves primeres monedes per a pagar els tributs que els hi havien imposat.
A la fi del s. I a.C., finalment, la cultura indígena va acabar per desaparèixer sota el pes de la romanització.
Sant Pol, en temps dels ibers, estava poblat pels laietans ( una de les moltes tribus iberes que poblaven la península i que en aquest cas ocupaven la zona propera al mar entre els deltes del Llobregat i la Tordera)..
Aquesta població indígena, ibèrica, havia viscut en poblats de la Serralada Litoral en un sistema de vida molt diferent del que aportava el món romà. El cas del ibers de la nostra comarca, els laietans, possiblement poques resistències varen oferir, afavorint la seva inicial i ràpida integració.
Lentament van afeblint-se els poblats i s’inicia una progressiva ocupació de les planes amb centres d’explotació agrícola, dels quals els romans n’extreien els seus impostos i dels que els indígenes també deurien treure el seu profit.
Les vies de comunicació tingueren un paper important, tant militarment com econòmica, i en el cas del Maresme, el territori estava força ben bastit en aquest aspecte.
De la seva estada a Sant Pol en resten pocs vestigis ja que la romanització, molt primerenca, ocupà possiblement la mateixa localització dels poblats ibèrics. La superposició romana fou tan important que feu desaparèixer la major part de les restes.
Només alguns jaciments sense excavar o poc estudiats com la Torre Martina (probable construcció romana sobre restes iberes), el Farell, algunes peces trobades durant la construcció i urbanització del l’actual carrer del Manzanillo, el jaciment del poliesportiu municipal i petits jaciments sense excavar situats en paratges elevats del municipi.
AGRICULTURA
El conreu del blat, la civada i l’ordi eren, amb els llegums (llenties, faves i pèsols), les espècies més comunes.
Les olives, avellanes, figues, mores, aglans, … que trobem en algunes excavacions no procedeixin probablement d’arbres conreats sinó de la recol·lecció.
La recol.lecció de bolets, espàrrecs, tòfones, herbes aromàtiques, canyes i espart, completava la seva dieta o els permetia la fabricació d’estris.
El conreu de la vinya, conegut des de l’arribada dels grecs a les nostres costes, va tenir molta importància després de la romanització.
A més de l’agricultura de secà, també es practicava l’agricultra d’horta i el conreu de les verdures.
RAMADERIA
Els animals més consumits les cabres i les ovelles, el porc, els bòvids, i el cavall.
La llana de les ovelles i els productes làctics tenien un lloc cabdal a l’economia familiar. Cavalls i bous eren una bona ajuda a les tasques agrícoles.
La caça de senglars, cèrvols, conills, ocells, … era un bon complement alimentari.
PESCA
La presència d’hams i pesos en els poblats de la costa testimonien els primers indicis d’activitat pesquera. La recol.lecció de mol.luscs era força habitual.
INDÚSTRIA
La presència d’escòries de ferro i forns ens permeten parlar de petites indústries destinades a la producció d’eines agrícoles, de formes semblants a les actuals, estris per a la defensa i petits objectes pel guarniment personal i la decoració.
L’artesania a càrrec de les dones tenia com objectiu la confecció de teixits per a la llar, ceràmica de cuina, …
L’activitat tèxtil, a més dels vestits, comprenia també la confecció de sacs, veles per als vaixells, coixineres, catifes, soles per a espardenyes, …
COMERÇ
Les tribus ibèriques practicaven l’intercanvi de mercaderies entre els diferents poblats d’àmbit comarcal i amb comerciants estrangers instal·lats a la costa.
El comerç local es basava en manufactures o matèries primeres que tinguessin en excés.
El comerç exterior es feia amb els productes que interessaven als grecs d’Empúries i Roses: cereals, metalls, pells, teixits i, probablement, esclaus. A canvi, rebien ceràmica de luxe per a beure vi decorada amb escenes mitològiques, armament, joies, perfums o teixits fins.
Les tribus ibèriques començaren a encunyar moneda només a partir de la presència romana a la fi del segle III a d C.
SOCIETAT
Les tribus de la costa, en contacte amb grecs i altres pobles forasters, i motivats pels interessos econòmics, van crear unes estructures sociopolítiques més igualitàries. Repartien els beneficis de manera igualitària.
L’organització politicosocial que existia era la tribal.
Els caps de família designaven les diferents tasques als membres de la comunitat.
A la nostra comarca, com totes les costaneres, la densitat de poblats era molt més elevada que a les zones d’interior.
La família, de caràcter patriarcal, tenia en la dona un element bàsic per a la seva economia i, probablement, protagonista a les ceremònies religioses, com a sacerdotessa.
Les famílies eren monògames i els lligams entre elles molt forts; els
forts vincles de parentiu entre elles per línia paterna constituïa el clan, si bé no es pot excloure la transmissió d’herències per via materna.
En tot cas, la dona tenia un important paper en el sistema econòmic, ja que, a més del treball agrícola i domèstic, tenia al seu compte la fabricació de la ceràmica i els teixits, elements molt importants i imprescindibles per a la vida del poblat.
Pel que fa a l’habitatge, es tractava de cases senzilles de planta rectangular amb una superficie d’uns vint metres quadrats en una sola estança.
La coberta, generalment d’un sol vessant, estava formada per bigues recobertes de troncs, fustes, branques i fang.
Gairebé sempre disposava d’una llar de foc central envoltada pel mobiliari ( banquetes i estris domèstics) i el lloc o sitja on s´hi
emmagatzemava gra (contenidors ceràmics amb graners elevats situats en prestatges).
Com aixovar no hi faltava ni el molí de gra ni els telers per a fer les seves vestimentes.
1.200 a.n.e.
Els fenicis inicien la navegació comercial cap a l’Extrem Occident.
S. XI-X-IX a.n.e
Desenvolupament a la Península Ibèrica de les diferents fases de la cultura del bronze.
814 a.n.e.
Fundació de Cartago pels fenicis de Tir.
800 a.n.e.
Els rodis naveguen per la Mediterrània occidental i funden Roses.
s. VIII a mitjans s. VI a.n.e
Esplendor de la cultura tartèssica (Tresors d’Aliseda, Carambolo i Evora).
776 a.n.e.
Creació de la primera olimpíada.
S. VII a.n.e.
Regnat del mític Argantonius, rei de Tartessos.
660 a.n.e.
Els cartaginesos funden Ebussus (Eivissa).
630 a.n.e.
Viatge de Kolaios de Samos a Tartessos.
600 a.n.e.
Els grecs de Focea funden Massalia (Marsella) i Empòrion (Empúries).
550 a.n.e.
Primeres manifestacions pròpiament ibèriques.
480 a.n.e.
Primera derrota cartaginesa davant els grecs. Participació de mercenaris ibèrics.
425 a.n.e.
Intensificació del comerç grec. Floriment de la cultura ibèrica.
348 a.n.e.
Segon tractat entre Roma i Cartago. Límit de la influència de Roma al cap de Palos.
237 a.n.e.
Els cartaginesos desembarquen per primer cop a la Península, travessant l’estret de Gibraltar.
226 a.n.e.
Tractat de l’Ebre. Límit entre Roma i Cartago situat al riu Ebre.
218 a.n.e.
Els romans desembarquen per primer cop a la Península, per Empúries.
209 a.n.e.
Presa de Cartagena pels romans. Revolta dels ilergets.
205 a.n.e.
Derrota dels ilergets i mort dels seus caps Indíbil i Mandoni, sublevats contra Roma.
197 a.n.e.
Primera divisió administrativa de la Península Ibèrica pels romans: Ulterior i Citerior. Gran rebel·lió dels indígenes.
195 a.n.e.
El cònsul Marc Porci Cató sotmet les tribus ibèriques al nord de l’Ebre, d’Empúries cap al sud. Fi de l’oposició ibera als romans.
180-179 a.n.e.
Pactes entre indígenes i romans. Inici de la romanització a les ciutats i abandó de poblats ibèrics substituït per villae i ciutats romanes.
154-133 a.n.e.
Guerres celtibèriques.
147-139 a.n.e.
Revolta de Viriat.
Els Laietans eren una tribu que habitava al nostre territori a l’època ibèrica. Ocupaven les actuals comarques del Maresme, el Barcelonès, el Vallès i el Baix Llobregat. Característiques:
1. Poblats envoltats de muralles dalt dels turons.Les cases eren de pedra i de planta rectangular.
2. Agricultura (cereals, llegums, vinya i oliveres), ramaderia (bous, cavalls, ovelles i porcs), caça i pesca.
3. Ceràmica industrial (feta a torn: vaixella de taula i àmfores) i ceràmica casolana (feta a mà: peces per cuinar).
4. Tèxtil: utilització del teler per treballar la llana, el lli i l’espart.
5. Metal·lúrgia: utilització del bronze i ferro per fabricar estris per al camp, orfebreria i eines diverses.
6. Comerç: bescanvi de productes amb altres pobles de la Mediterrània (grecs i fenicis) i altres tribus ibèriques.
7. Món funerari: els ibers incineraven els seus difunts i dipositaven les cendres en urnes de ceràmica en clots fets a terra fora dels poblats.
8. Escriptura: Sistema de símbols del qual es coneix la seva pronúncia, però no la traducció.
CONeixement del medi proper
Sant Pol en temps dels ibers
PER SABER-NE MÉS:
Visites
Bibliografia
AMAT I TEIXIDÓ, Jordi: República,Guerra Civil i Primer Franquisme -1931-1948-. Estudis Maresmencs/Història. Editorial Oikos-Tau.Vilassar de Mar,1998.
Quaderns
Publicacions periòdiques
Articles
Aquest material fotocopiable pretén donar a conèixer aspectes del medi proper de Sant Pol de Mar i pot ésser reproduït per qualsevol mitjà sempre que s’indiqui autoria i procedència. Per a dur-lo a terme hem comptat amb l’ ajut econòmic i el suport de la Diputació de Barcelona dins del seu programa Xarxa de Municipis de Qualitat.
ã CEIP SANT PAU
C/Camp Balmanya, s/n
Sant Pol de Mar
Autor : Xavier Roca i Rosell
